I Cursa Puig de la Tiula

26/07/2009. Vaig tenir un dilema molt gran... realitzar la Tri de Barna, la qual seria la estrena o fer la primera cursa que es fa al poble on visc, que seria gratuita, amb la gent del club i amb un recorregut molt xulo. Finalment em vaig decantar, com be indica el titol del missatge, per la darrera opció. Va ser un luxe surtir de casa, escalfant fins arribar al punt de surtida, que era al camp de "furgol" de cubelles. Organització molt planera i familiar, sense cap cua i molt bon rotllo. Molta gent del club, finalment 30. Fem la foto de family i seguidament donen la sortida. El primer kilometre per asfalt, per la façana marítima. Penso que vaig començar una miqueta ràpid, per la part de l'asfalt i despres vaig anar patint casi tota la pujada. Despres de diversos comentaris que havia tingut a la sortida "Aixó serà un passeig, no us preocupeu".... mare meva quin patimentt!!!! La pujada semblaba que no s'acabava mai. Despres de agafar l'avituallament, pensava que ja estava, però encara quedava el pitjor, una pujada constant i que no hi contava amb ella. Vaig posar la "reductora" i alà, cap a munt. Quan vaig arribar a dalt de tot, allà estava el Bufal per donar ànims i anunciar-nos la finalització de la pujada; així que vaig apretar una miqueta i vaig avançar alguns corredors, pocs per això. Quan vaig arriba a la riera vaig veure gent molt tocada aturada,en concret un company de club, el Buffalin, que no tenia gaire bona cara, però va dir que continuessim la marxa. La ultima recta imponent, no podia més, però vaig posar cara de foto i un altre mes a la butxaca.

CURSA TORRELAVIT

Dia 11/07/2009. Cursa a un poble de l'Alt Penedes, Lavit, tambe conegut com Torrelavit. Quedo amb el meu veí de Cubelles, amb el Pedro, per anar junts fins allà. A l'arribada he tornat ha quedar amb el meu amic Toni, el qual sempre està dispossat a fer una cursa amb la meva companyia. Ambientillo xulo i poca gent. Veig tambè a la meva veïna, la Teresa, la qual fa poc que va acabar l'Iroman de Lanzarote i està una mica cascada del turmell... Sortiem i els primers kilometros són assequibles, amb un desnivell no gaire alt. A partir del km. 5,5 les pujades són interminables i dures. Molt mes dures que la cursa de la Talaia. A partir del km 8 ens trobem amb forçes i apretem una mica el ritme i avançem uns quants, d'entre ells al meu company de club, el Bea, el qual va una mica tocat. Al km 9 pujada inesperada que casi em fa punxar, però m'alivia el comentari d'un corredor de la zona el qual informa que quan s'acaba la pujada tot és baixada. Aguanto el tipus com puc i en arribar a dalt apreto les dents i vaig a per la persecució de dos corredors, a mes de posar-me a l'alçada del Toni, que m'ha avançat a la pujada. Al final 50:46 min. i 56e de la general. No està malament tot contant que el dia anterior havia fet l'entrenament en bici (3 hores). Xerrada amb els companys de club, el Bea i el seu amic, Albert Coto, campió del mon de calcul mental, i l'Ignasi. Despres d'estirar cap a casa i una altre mes a la butxaca.

Mes informació de l'esdeveniment: www.patidors.net/cursatorre.asp

ENTRENAMENT BICICLETA

Avui em sortit uns quants de la feina, aprofitant setmana de festa, per fer una sortideta en bicicleta de muntanya, així que m'he desplaçat fins a Maspujols i hem sortit d'allà. No feia gaire calor, així que els primers kilometros han sigut d'escalfament. Hem arribat fins a Riudoms i despres hem agafat un altre camí direcció Montrbrió. Allà en fet una pujadeta considerable fins al pantá de Riudecanyes. Durant el camí del pantà ens hem trobat a una tortuga de gran tamany. Després d'allà, recuperació a la font del poble i tornada pel mateix camí, llevat que a la riera hem continuat recte i hem arribat fins a Reus, passant per l'hospital psiquiatric, que ara mateix no recordo el nom, però que sembla mes un palauet que un hospital. Des de Reus ens esperava el mes dur, pujades fortes i curtes. Total 3 hores i 40 km. No ha estat malament. Si es pot repetirem.

CURSA LLUNA PLENA VILADECANS

Dia 07/07/2009. Mai li havia donat importància a les fases lunars, llevat d'enguany, que vaig decidir fer la cursa de la lluna plena, a Viladecans, un dia entre setmana i a les 21:30 hores. M'alegro que no m'hagin donat les hores extas de dimarts i dimecres, i així poder surtir a correr de nit per muntanya. Truco al meu bon amic Toni, el qual, com jo, per pot que poguem intentem veure'ns per passar una bona estona practicant esport. Arribem a la concentració dels pitrals i es veu un bon "ambientillo", al voltant d'unes 300 persones. Per pitrall ens donen una cinta de canyell reflectant amb el número gravat. Molta gent porta el frontal de llum, i jo he vingut carregat amb la "camel" amb aigua, la camera de fotos, el frontal, el mobil, la foto de familia etc. Es dona la sortida i surt confeti del arc.... quantes curses que pagas mes de 10 euros voldrien tenir aquesta sortida. Els voluntaris de la cursa, van marcant el ritme de la cursa i el primer kilometro es al llarg de la població. Quan arribem a camins, es produeix una aturada técnica per reunir-nos i ens "avisen" que es tracta de passar-ho be, que no es una cursa de competició i que hem d'intentar anar el mes junt possible. Jo miro al Toni i fem cares de "que està passant aquí, jo venia per còrrer, no per estar aturat". Be continuem la marxa, i ara tot es pujada, portem un ritme que ens permet parlar i ens agrada, ja que és la primera que la fem xerrant. Arribem a un replà, on espera un camió de bombers per remullar l'ambient iiiiii un altre parada tecnica. Continuem amb uns petits tobogans i arribem a la riera de Viladecans. Hem de fer cua perquè hem de fer una baixada gens perillosa amb una mica de pedra. A la cua sento com comenten que queda un kilometro i mig... como? però si jo pensava que portavem 4 o 5 km. Torno a mirar al Toni, i aquest em diu que a l'arribada girem cua i fem una altre volta al circuit; llàstima que hem de treballar demà, em diu, que sinó ho fariem. Bé, a la riera deixem de riure'ns del frontal de llum, ja que no es veia a un pam. Girem un revolt, i allà la teniem, la lluna plena; torna a parar. Havien deixar el millor per al final. Entrada a la població de Viladecans, els voluntaris es retiren i comença un cursa d'un kilometro a sprint. Al principi el Toni i jo haviem pujar una mica el ritme, però quan veiem que aixó ja s'acaba apretem fins al límit de les nostres possibilitats. En acabar bones sensacions i moltissisima gent a l'arribada, per l'hora que era (23:00 hores). Fins un altre any.

CURSA DE LA TALAIA 2009

Jo sempre penso que una cursa "a casa" no te l'has de perdre, ja que durant l'any hi ha relativament poques a la comarca del GARRAF, així que vaig fer decidir fer l'esforç de poder fer la cursa de la Talaia, a Vilanova. El dia de "marras" treballaba de 06:00 a 18:00 hores, i la cursa surtia a les 18:00 o sigui que materialment era impossible, així que li vaig dir a la responsable que li canviava l'hora de dinar per sortir una mica més aviat i així poder arribar. Arriba el dia i les 12:00 hores em comença a donar una mica de por el fet de correr 21 km de muntanya per la Talaia... ufff 02:30 h. corrent. Bé faig fóra aquests pensament i em centro en la feina, però la veritat és que el so de la cursa retumba al meu cap tot el matí. Dino ràpid i malament i faig la digestió assegut. Toquen les 17:00 i estic sortin de la feina disfressat d'esportista, i sóc el centre de mirades de gent tractant-me de boig i de comentaris de "on va aquest tio?", que desconec si ho diuen perquè plego abans o per la vestimenta, en fin, sóm una gent incomprendida. Agafo el cotxe i avui decideixo anar per l'AP7, que segurament hi haurà menys cuas que per la C-32. Vaig acertat quasi tot, llevat que a les 17:.35 estava a Canyelles totalment aturat a causa de una prova esportiva ciclista. Jo sempre em queixo de la gent que, quan es talla un carrer a causa d'una prova esportiva, comença a pitar com un boig perque te pressa per anar a comprar el diari. Ahir a la tarda em vaig cagaren tots els ciclistes del món i en aquesta prova esportiva, però vaig intentar guardar les formes. A les 17:55 sortia de l'embus i vaig arribar al camping a les 18:05, quan estaven sortin les dones de 21 km. Amb una mica de sort encara podria sortir!!!!!. Em trobo gent de l'organitació que resa en hebreo quan em veu arribar amb el vehicle i volen passar. Una persona m'acompanya a mi i a un altre vehicle fins al lloc de reunió i just quan estem arribant, hem d'aturar-nos per donar pas als corredors de 21 km. Alguns em diuen que marxi amb ells ja, sense escalfar i sense pitral. M'ho repenso i decideixo parlar amb organització. Veig a mes gent del club escalfant i em diuen que la sortida de 10 km. és a les 18:30. Així que decideixo, per a bé, fer la de 10 km em compte de sortir corrent darrrere com un boig dels de 21km que ja que em treien 5 minutets bons. Be la cursa de 10 va estar força be, recorregut conegut, al principi una pujadeta de 1,5 km la qual em reservo molt. Pujo amb la calma. Quan hi arribo a dalt, pujo el ritme i la baixa avanço a alguns, no a molts. Em creuo al gaditano, amb un avituallament però ell s'atura per beure i jo continuo sol. Hi ha alguns que van punxant pel camí a causa de la calor i de l'última pujada, que si arribes sense forçes es fa una mica durilla. A la recta final de la cursa, el gaditano em treu els adhesius de la samarreta de la velocitat a la qual m'avança. Arribada i dedicació a un corredor mític. Tinc calor, molta calor, però em recupero molt aviat i aixó es un bon senya. Coca-cola calentíssima i sindría per recuperar forçes. Foto de rigor i cap a casa amb la meva family, que ja tenia ganes.