Setmana clau per recuperar sensacions i per fer fora aquests pensaments que tenia jo sobre aquesta distància, sobre tot de la recuperació. Dilluns vaig descans descans total, sobre tot de feina. Dimarts sortida de vint minuts a una mitjana de 6' el km... les cames encara fan mal, mes fins i tot que el diumenge quan vaig acabar. Dimecres piscina 2000 m. alternant exercicis de tècnica i exercicis d'intensitat una mica alta. Ara les cames no em fan mal, però tinc petites molèsties al genolls (!!!) i l'engonal, però res preocupant. Dijous i divendres descans total i bona càrrega de proteïnes. Dissabte 90 km. de bicicleta quasi sense esmorzar (error) i vaig acabar que no podia amb el meu cos. Diumenge tirada de muntanya de 13 km. amb un canvi de ritme final a 3:30. Bones sensacions de cames però les petites molèsties no marxen. S'hauran de vigilar de mes a prop perquè no continuïn.
Frase que havia cridat infinitat de vegades i és ara quan la estic posant en pràctica
diumenge, 20 de febrer del 2011
dimarts, 15 de febrer del 2011
VISCA SEVILLA!!!!!!!
Drets i d'esquerra a dreta: Candi, Xalo, Toni, Cosme, Lluis, Diego A baix: Vicky, Antonia i Maria Antonia |
Esperant el sopar del primer dia amb impaciència |
En Carles, jo, Xalo, Valldo i Diego amb la bandera del club ATLETES VNG a la Catedral i la Giralda de fons |
El dissabte dia D-1 el vam dedicar a visitar la ciutat, tot passant pels llocs mes emblematics... La Giralda, Torre del Oro, Triana, Carrers comercials del centre, La Catedral, Los Alcazares. Com a recomendació particular vull fer esment de la Plaça de Espanya... preciosa. A la nit sopar maratonià, ara si, a base de pastes i pizzes. A la nit a causa dels nervis i un maleït mal de queixal que no m'ha deixat en pau durant tot el cap de setmana, vaig dormir al voltant de les quatre hores, però ja era previsible; sort que el dia anterior havia descansat.
Repostant benzina |
El Toni i jo, pel Km. 12 aprox. |
El dia D ens van dirigir des de l'hotel a l'estadi ansiosos de còrrer i una mica euforics; abans de la sortida vaig fer una restructuració cognitiva, tot pensant en positiu i preparant-me per la prova. L'ambient era impressionat, no te res a veure a cap de les curses que havia fet fins ara...Pam, tret de sortida i comença la Marató. La sortida és molt lenta i la gent va molt a poc a poc, així que fem el primer kilometre al voltant del 07:00 minuts. Al primer kilometre s'escapa el Diego i el Valldo. Jo em quedo amb el Toni a un ritme molt comode de 04:45 de mitjana. Fins a la mitja marató em menjo els kilometres sense adonar-me, i en aquest punt, que portava 01:43 min. agafo al Valldo i al Jordi Vidal, i sense adonar-nos el Valldo i jo començem a apretar. Continuo trobant-me molt comode i el Valldo i jo fem algun kilometre a 04:18 i xerrant...IMPRESIONANT. A partir del km. 26 fins al 33 vaig sol i per mi ha estat la part mes dura del recorregut psicologicament, ja que anava molt be però les cames començaven a fer mal. Al 33 m'enganxa el Valldo i apretem una mica, però al 35 torna a para per agafar aigua i jo continuo. Ara apreto les dents i no baixo el ritme...vaig molt be i ho aconseguirè. Al 39 començo a emocionar-me i em cauen diverses llagrimes, però intento allunyar aquests pensaments i centrar-me en la carrera. Estic entrant per l'estadi i apreto tot el que puc. Les cames em responen sobradament i faig l'ultim kilometre a 3:57, tot saludant a les grades que on esta la meva dona i els meus amics. Creuo la meta 03:15.....JA SOC MARATONIA. Estic molt content per la marca aconseguida, però sobre tot per còrrer amb seny i no apretar abans del compte.
Vull agrair a totes les persones que m'han aconsellat i que m'han acompanyat. Per mi ha estat molt important. Tambe en especial a la meva dona que m'acompanya i m'anima incondicionalment. Gràcies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)