dimarts, 15 de febrer del 2011

VISCA SEVILLA!!!!!!!

Drets i d'esquerra a dreta: Candi, Xalo, Toni, Cosme, Lluis, Diego
A baix: Vicky, Antonia i Maria Antonia
Per fi m'he estrenat en aquesta distància mítica dels 42,195 m. a la ciutat de Sevilla. El dia 11 de febrer vam agafar un vol des de Barcelona fins a la ciutat Hispalense i nomes arribar a la ciutat vam anar a la fira del corredor i vam agafar la explendida bossa del corredor i els pitrals. Despres a la nit ens vam saltar la dieta del maratonià i vam sopar d'allò mes be al barri de Triana diverses safates de carn, "pescaito" i amanides, tot ben ruixat amb unes quantes cerveses.

Esperant el sopar del primer dia amb impaciència


En Carles, jo, Xalo, Valldo i Diego
 amb la bandera del club ATLETES VNG
a la Catedral i la Giralda de fons


El dissabte dia D-1 el vam dedicar a visitar la ciutat, tot passant pels llocs mes emblematics... La Giralda, Torre del Oro, Triana, Carrers comercials del centre, La Catedral, Los Alcazares. Com a recomendació particular vull fer esment de la Plaça de Espanya... preciosa. A la nit sopar maratonià, ara si, a base de pastes i pizzes. A la nit a causa dels nervis i un maleït mal de queixal que no m'ha deixat en pau durant tot el cap de setmana, vaig dormir al voltant de les quatre hores, però ja era previsible; sort que el dia anterior havia descansat.


Repostant benzina

El Toni i jo, pel Km. 12 aprox.
El dia D ens van dirigir des de l'hotel a l'estadi ansiosos de còrrer i una mica euforics; abans de la sortida vaig fer una restructuració cognitiva, tot pensant en positiu i preparant-me per la prova. L'ambient era impressionat, no te res a veure a cap de les curses que havia fet fins ara...Pam, tret de sortida i comença la Marató. La sortida és molt lenta i la gent va molt a poc a poc, així que fem el primer kilometre al voltant del 07:00 minuts. Al primer kilometre s'escapa el Diego i el Valldo. Jo em quedo amb el Toni a un ritme molt comode de 04:45 de mitjana.  Fins a la mitja marató em menjo els kilometres sense adonar-me, i en aquest punt, que portava 01:43 min. agafo al Valldo i al Jordi Vidal, i sense adonar-nos el Valldo i jo començem a apretar. Continuo trobant-me molt comode i el Valldo i jo fem algun kilometre a 04:18 i xerrant...IMPRESIONANT. A partir del km. 26 fins al 33 vaig sol i per mi ha estat la part mes dura del recorregut psicologicament, ja que anava molt be però les cames començaven a fer mal. Al 33 m'enganxa el Valldo i apretem una mica, però al 35 torna a para per agafar aigua i jo continuo. Ara apreto les dents i no baixo el ritme...vaig molt be i ho aconseguirè. Al 39 començo a emocionar-me i em cauen diverses llagrimes, però intento allunyar aquests pensaments i centrar-me en la carrera. Estic entrant per l'estadi i apreto tot el que puc. Les cames em responen sobradament i faig l'ultim kilometre a 3:57, tot saludant a les grades que on esta la meva dona i els meus amics. Creuo la meta 03:15.....JA SOC MARATONIA. Estic molt content per la marca aconseguida, però sobre tot per còrrer amb seny i no apretar abans del compte.


"Tastant" la medalla del triomf.
1ª Fila esq. a dreta: Mª Antonia (4:08), Antonia (4:10), Toni (3:30), Jo (3:15), Xalo (1/2 03:28) Valldo (03:15)
2ª Fila esq. a dreta: Lluis (04:28), Candi (04:00), Vicky (4:12), Diego (3:20)


Vull agrair a totes les persones que m'han aconsellat i que m'han acompanyat. Per mi ha estat molt important. Tambe en especial a la meva dona que m'acompanya i m'anima incondicionalment. Gràcies.



3 comentaris:

  1. Molt bé, Cosme...!! Has fet un Marató espectacular, a partir d'ara segur que vindràn molts més... Et felicito....!!

    ResponElimina
  2. Como te encuentras maquina,la siguiente bajas de las tres horas.

    Un saludo

    ResponElimina
  3. Ets un Crak Cosme i cada dia que passa no deixes de sorprendrem. La primera marató i un crono de 3h15’....... no tinc paraules, nomes felicitar-te!! Analitzant l’informe de pas per cada 5Km veig que la gràfica es perfecta, de menys a mes,(com es nota l'experiencia)amb unes mitges finals ESPECTGACULARS ni Km 30 mi muro ni po.....s en vinagre......no se com t’ho fas per acabar corrent després del km 30 per davall de 4:26. Ets una puta maquina de córrer!!

    Salut i a continuar disfrutant,
    Ramon Barrull

    ResponElimina