diumenge, 23 d’agost de 2009

ENCARA QUEDEN HEROIS

Aquest blog el vaig iniciar, per posar en coneixement a la meva family on em trobava durant les vacances. Seguidament es va convertir en un blog d'entrenament i diferents curses d'arreu de catalunya i mes. Ara estava llegint una revista cultural mitjançant internet i he pogut visionar un video que feia molts anys que l'havia vist i que m'havia emocionat moltissim, per això he decidit compartir-ho amb vosaltres. Tracta d'un home que te un fill amb disminució, gairebé vegatal. Quan el nen era petit li van recomanar ingressar al fill en un centre ja que en breu seria vegetal. Ell es va negar i va intentar portar una vida normal. Un dia el seu pare va sortir amb la cadira de rodes del seu fill empenyent-la mentre corria. Al seu fill va semblar com si no tinguès cap disminució i es va alegrar molt. Vist aquesta experiència, el seu pare va començar a entrenar i ha corregut amb el seu fill un total de 65 maratons i h acabat sis Ironmans. Sobren les paraules. No aptes per sentimentals.
http://www.mascultura.com/editorial/150-heroes-existen.html

divendres, 7 d’agost de 2009

MARXA MUNDIAL

06/08/2009. Fa 64 anys, un avió propietat dels "amos del món", de nom "Enola Gay", va llançar una bomba atómica sobre una població japonesa, Hirosima. Al cap de tres dies, es va tornar a repetir a la població de Nagashaki. Aquesta acció va ser excusada pels EU com a rendició inapelable del Japó, per poder acabar amb la II Guerra Mundial. Arran del llançament d'aquestes bombes van morir totes les persones que es trobaven a 1,6 km de diametre. Avui dia encara es pateixen els efectes d'aquesta aberració, tot patint malformacions nadons que naixen a causa de la radiació nuclear.
Des de el club atletesvng.org, hem volgut recordar a les víctimes, fent un recorregut per la població de Vilanova i la Geltrú d'un 1,6 de diàmetre, un total de 12 km2, per donar consciència a la població de la gent que haguès mort si la bomba s'haguès llançat a aquesta població.
Del club hem assitit 12 persones, així com algun alié a aquest, tal i com és el meu cunyat, el Josep. Ha estat un recorregut d'uns 10km finalment, surtint de la placa peixiteria i arribada a la plaça soler i gustems, del "carros". Allà s'ha fet una encesa d'espelmes amb el simbol de la pau i s'ha llegit un manifest amb les dades de la catastofre.
Esperem que no es torni a repetir aquesta eina armamentística, i tant de bó aviat es procedieix al desarment nuclear per part de les grans potencies mundials

dilluns, 3 d’agost de 2009

Cursa Espluga de Francolí

01/08/2009, dia ideal per fer una sortideta amb la família per la zona de prades. La cursa era a les 19:00 hores i nosaltres vam arribar al voltant de les 18:15 h. Tot molt ben organitzat, no hi havia cues en lloc i ambient de festa major. Aquí em quedat amb Toni's family. Arriba l'hora de la sortida i hi ha mooooooooolta gent per ser una cursa d'estiu... com es nota que és un classic. Donat que per posar-nos a la cua de la sortida cal casi donar-li tota la volta al poble, ens quedem fem trampeta del començament, jo que volia sortit dels últims. Be, es dona la sortida i fins al km. 3 donant una volta al poble, i anem xerrant. Quan enfilem la carretara el Toni porta un ritme molt alegre i jo vaig patint la calor i la manca d'entrenament. A l'alçada del km. 5 accedim i donem una volta al monestir de poblet, el qual està en obres. A partir d'aquí passo molta calor i, encara que no estic cansant però estic suant molt. Continuem pujant fins al km 9. Allà girem cua fins al poble, i el Toni s'escapa en una de les pujades de tornada. No el perdo de vista però vaig fent, m'he proposat no patir gens ni mica en aquesta cursa i vull anar amb la calma, encara que la baixada empeny a imprimir un puntet la velocitat. De tornada veig un company meu de l'hospitalet, el Jota, que va una mica fotut (finalment va acabar en 01:37:00 h., ufff). Al cap de pocs kilometres un paio ha caigut, segurament a causa de la calor, tot i que aquelles alçades no feia gens de calor, ja que s'havia tapat el cel i feia una mica d'aire. M'interesso pel seu estat de salut i per la sol·licitud d'ambulància, a la qual cosa em responen que ja esta demanada i ve de cami. Com a molt he perdut 15 segons, no costa tant, no? Quan queda poc mes de 1 km veig al meu company d'equip, Jose Maria Bea, que tinc moltes possibilitat d'agafar-lo. Decideixo dessistir ja que anava molt be de ritme i com he explicat abans no tenia cap ganes de patir. Finalment 01:07:41 i amb molt bones sensacions, despres de no entrenat casi be res des de fa dues setmanes. Despres de la cursa, dutxa a les piscines, on s'estava de conya (en referencia a l'espai i infraestructura, no pas pel temps que fins i tot feia una mica de fred), i despres plovent a bots i barrals van anar a sopar a una masia a uns 5 km. de l'Espluga de Francolí, on van sopar de conya.