diumenge, 23 d’agost del 2009

ENCARA QUEDEN HEROIS

Aquest blog el vaig iniciar, per posar en coneixement a la meva family on em trobava durant les vacances. Seguidament es va convertir en un blog d'entrenament i diferents curses d'arreu de catalunya i mes. Ara estava llegint una revista cultural mitjançant internet i he pogut visionar un video que feia molts anys que l'havia vist i que m'havia emocionat moltissim, per això he decidit compartir-ho amb vosaltres. Tracta d'un home que te un fill amb disminució, gairebé vegatal. Quan el nen era petit li van recomanar ingressar al fill en un centre ja que en breu seria vegetal. Ell es va negar i va intentar portar una vida normal. Un dia el seu pare va sortir amb la cadira de rodes del seu fill empenyent-la mentre corria. Al seu fill va semblar com si no tinguès cap disminució i es va alegrar molt. Vist aquesta experiència, el seu pare va començar a entrenar i ha corregut amb el seu fill un total de 65 maratons i h acabat sis Ironmans. Sobren les paraules. No aptes per sentimentals.
http://www.mascultura.com/editorial/150-heroes-existen.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada