dijous, 15 d’octubre del 2009

JA SOC TRIATLETA!!!!!!!!!!!!!!

Finalment he pogut realitzat la prova per la qual tan m'havia entrenat. X Triatló Ciutat de Vilanova. Xulissima. M'he engaxat de mala manera. És molt diferent que una cursa a peu on vas pensat a les teves coses. Aquí s'ha d'estar despert i tenir petites estratègies. Val a dir que es tracta d'una triatló sprint i que totes les proves són molt ràpides, diferent a una de llarga distància. El dia de marres (11/10/2009) vaig quedar amb el Toni al davant de l'apartament que s'havien llogat a Vilanova per preparar la zona de boxes (la bici i diferentes estris). Abans de les 08:45 hauria de estat tot correcte i fins a les 11:00 hores no surtiem. Així que varem deixar les bicicletes i van anar esmorzar a l'apartament del Toni's Family. Van fer un volt despres d'esmorzar per païr els cereals, i per veure transicions "d'èlits". Be quan manquen 10' per la sortida anem per la sorra escalfant fins a la sortida i començem a escalfar a l'aigua. Estem parlant d'on posar-nos, si aquí o allà, que hem de sortir ràpid i paaaaaaaaaaaaaaam, tret de sortida. Merda, m'agafa fora de lloc i desconcentrat, sóc dels últims en entrar a l'aigua. Be ja avançarem gent. Aiiiii ilús de mi. Ho vaig passar molt malament, cops, patades, em van treure les ulleres, no podia passar per la boia de la gent que hi havia, un drama. Vaig sortir de l'aigua 18 min. i no gaire cansat. Corro fins a la bici, faig la transició molt ràpida i molt content. Porto assaigat el tema de les gomes i el saltet a la bici i quan hi arribo a la zona de bici, CINC TIOS s'aturen just a la ratlla intentant posar-se els peus a les cales; no em deixen agafar velocitat, em pujo a la bici i quan vaig a posar el peu dret, la sabatilla cau al terra. Atura't baixa de la flaca, agafa la sabatilla, en fin no vaig perdre gaires minuts, però uns quants si. El tram de la bici hi vaig sol. No agafo cap grupet guapo del meu nivell. Els dels principi massa lents, i despres vaig anar a un que finalment es va despenjar o sigui que tota l'estona gairebe sol, però tinc molt bones sensacions i molt be de cames, clar vaig trigar 39 min. La prova estrella va ser la de cinc kilometres, vaig avançar 203 llocs de la general, va estar molt be, vaig fer 19:40 seg., per sota de 4' el km. Molt content. Ara a federar-se i l'any que ve a trencar el calendari.

dissabte, 26 de setembre del 2009

CURSA DE LA MERCE 2009 i NATACIÓ A LA BARCELONETA

Feia anys que volia còrrer aquesta cursa, però m'havia atrevit a còrrer tan aviat durant la temporada. Quedo amb el Toni a la feina per poder anar en moto, ja que l'aparcament a Barcelona està impossible. Puntal com sempre, veig al Toni esperant-me amb la moto i sortim. Quin fred que feia a la puta moto, ostia!!!!! Em va anar be per tensar musculs. Deixem la moto a 300 m. de l'arribada i ens canviem de roba. Anem cap a la sortida que està impossible per passar. Hi ha calaixos per diferenciar marques. Mirant el calaix de 38-40' decicidim esperar-nos fins que donguin la sortida per "colar-nos", ja que la gent que surt d'aquest calaix tenen pinta de "pisapins" i no pas de corredors. Es dona el tret de sortida i surtim disparats com a boigos. El primer kilometre 03:50, ufffff. continuem a aquest ritme fins que al km 4 veig que el fem a 03:45. Això no pot ser bo. Decideixo aparcar aquest ritme, a mes perquè considero que no aguantarè 40 min. així. El Toni continua sól i jo vaig fent el que puc. Cauen un parell de pujades de 200 m. i poden amb mi. Al final arribo a dalt de tot al km. 8. Em deixo portar per un munt de gent que m'avança però ja em dona igual, la unica cosa que vull és arribar-hi. L'ultim kilometre ja és tot pujada, així que poso la reductora i quan arribi he arribat. Al final 41:15, llástima volia baixar de 41 min. ja que sabia que baixar de 40 min. seria impossible. No he entrenat tant (i no és una frase feta de corredor). El Toni 39:30 min. impressionant. No ha estat malament.
Despres d'hidatrar-nos una mica, agafem la moto i cap a la platja de Barcelona. Ens caviem, em poso el meu mono de tri nou i a l'aigua. Vaig fer nomes una boia i tornar i les sensacions de recuperció van ser excel·lents. Estava millor que a les 09:00 del mati. A veure com enfilem l'entrenament per la triatló de Vilanova i la Geltrú.

dilluns, 7 de setembre del 2009

MITJA MARATÓ DE SABADELL

Tot i no tenir la forma física mes idònea, el diumenge dia 06/09/2009 vaig llevar-me d'hora per tal d'anar a Sabadell per còrrer la quarta edició de la mitja de Sabadell, tot coincidint amb la festa major de la ciutat. La meva intenció era còrrer la cursa popular; 10,5 km., inscripció gratuita i tenia bona pinta. Per contra la mitja era circuit de dues voltes (puffffff) i el final era un tram de zigazagues de dos kilometros amb dues pujades incloses. Be com estic explicant la mitja no tenia bona pinta però el Toni va insistir molt, i com el corre a casa, qui li diu que no, despres que jo li he engrescat per fer un munt de curses. En fin a la sortida ambientazo d'unes tres mil persones, 1000 per la mitja i 2000 per la cursa popular (perquè serà). Sortim en baixada els primers cinc kilometres de baixada a una mitja de 4:20 el kilometro mes lent. Massa ràpid company. La primera volta la faig amb molt bones sensacions i les ultimes pujades les faig xerrant i fent conya. Ara be, passat meta de la primera volta, em troba molt espes i no troba el meu ritme. A partir del kilometro 14 aproximadament convido al Toni a que tiri milles, ja que el veig molt be i jo ja vaig patint. Hi ha algun moment de la cursa que em penso parar, hi començen els dubtes. Arribo a les maleïdes zigazagues de dos kilometros i tambè se'm passa pel cap fer la pirula, però la poca integritat que em queda no m'ho permet. Acabo finalment en 01:42:04 de fons molt i molt bé, però de cames fatal. En fin és el primer any que començo la temporada de mitges tan aviat i espero que em serveixi per la resta de la temporada.

diumenge, 23 d’agost del 2009

ENCARA QUEDEN HEROIS

Aquest blog el vaig iniciar, per posar en coneixement a la meva family on em trobava durant les vacances. Seguidament es va convertir en un blog d'entrenament i diferents curses d'arreu de catalunya i mes. Ara estava llegint una revista cultural mitjançant internet i he pogut visionar un video que feia molts anys que l'havia vist i que m'havia emocionat moltissim, per això he decidit compartir-ho amb vosaltres. Tracta d'un home que te un fill amb disminució, gairebé vegatal. Quan el nen era petit li van recomanar ingressar al fill en un centre ja que en breu seria vegetal. Ell es va negar i va intentar portar una vida normal. Un dia el seu pare va sortir amb la cadira de rodes del seu fill empenyent-la mentre corria. Al seu fill va semblar com si no tinguès cap disminució i es va alegrar molt. Vist aquesta experiència, el seu pare va començar a entrenar i ha corregut amb el seu fill un total de 65 maratons i h acabat sis Ironmans. Sobren les paraules. No aptes per sentimentals.
http://www.mascultura.com/editorial/150-heroes-existen.html

divendres, 7 d’agost del 2009

MARXA MUNDIAL

06/08/2009. Fa 64 anys, un avió propietat dels "amos del món", de nom "Enola Gay", va llançar una bomba atómica sobre una població japonesa, Hirosima. Al cap de tres dies, es va tornar a repetir a la població de Nagashaki. Aquesta acció va ser excusada pels EU com a rendició inapelable del Japó, per poder acabar amb la II Guerra Mundial. Arran del llançament d'aquestes bombes van morir totes les persones que es trobaven a 1,6 km de diametre. Avui dia encara es pateixen els efectes d'aquesta aberració, tot patint malformacions nadons que naixen a causa de la radiació nuclear.
Des de el club atletesvng.org, hem volgut recordar a les víctimes, fent un recorregut per la població de Vilanova i la Geltrú d'un 1,6 de diàmetre, un total de 12 km2, per donar consciència a la població de la gent que haguès mort si la bomba s'haguès llançat a aquesta població.
Del club hem assitit 12 persones, així com algun alié a aquest, tal i com és el meu cunyat, el Josep. Ha estat un recorregut d'uns 10km finalment, surtint de la placa peixiteria i arribada a la plaça soler i gustems, del "carros". Allà s'ha fet una encesa d'espelmes amb el simbol de la pau i s'ha llegit un manifest amb les dades de la catastofre.
Esperem que no es torni a repetir aquesta eina armamentística, i tant de bó aviat es procedieix al desarment nuclear per part de les grans potencies mundials

dilluns, 3 d’agost del 2009

Cursa Espluga de Francolí

01/08/2009, dia ideal per fer una sortideta amb la família per la zona de prades. La cursa era a les 19:00 hores i nosaltres vam arribar al voltant de les 18:15 h. Tot molt ben organitzat, no hi havia cues en lloc i ambient de festa major. Aquí em quedat amb Toni's family. Arriba l'hora de la sortida i hi ha mooooooooolta gent per ser una cursa d'estiu... com es nota que és un classic. Donat que per posar-nos a la cua de la sortida cal casi donar-li tota la volta al poble, ens quedem fem trampeta del començament, jo que volia sortit dels últims. Be, es dona la sortida i fins al km. 3 donant una volta al poble, i anem xerrant. Quan enfilem la carretara el Toni porta un ritme molt alegre i jo vaig patint la calor i la manca d'entrenament. A l'alçada del km. 5 accedim i donem una volta al monestir de poblet, el qual està en obres. A partir d'aquí passo molta calor i, encara que no estic cansant però estic suant molt. Continuem pujant fins al km 9. Allà girem cua fins al poble, i el Toni s'escapa en una de les pujades de tornada. No el perdo de vista però vaig fent, m'he proposat no patir gens ni mica en aquesta cursa i vull anar amb la calma, encara que la baixada empeny a imprimir un puntet la velocitat. De tornada veig un company meu de l'hospitalet, el Jota, que va una mica fotut (finalment va acabar en 01:37:00 h., ufff). Al cap de pocs kilometres un paio ha caigut, segurament a causa de la calor, tot i que aquelles alçades no feia gens de calor, ja que s'havia tapat el cel i feia una mica d'aire. M'interesso pel seu estat de salut i per la sol·licitud d'ambulància, a la qual cosa em responen que ja esta demanada i ve de cami. Com a molt he perdut 15 segons, no costa tant, no? Quan queda poc mes de 1 km veig al meu company d'equip, Jose Maria Bea, que tinc moltes possibilitat d'agafar-lo. Decideixo dessistir ja que anava molt be de ritme i com he explicat abans no tenia cap ganes de patir. Finalment 01:07:41 i amb molt bones sensacions, despres de no entrenat casi be res des de fa dues setmanes. Despres de la cursa, dutxa a les piscines, on s'estava de conya (en referencia a l'espai i infraestructura, no pas pel temps que fins i tot feia una mica de fred), i despres plovent a bots i barrals van anar a sopar a una masia a uns 5 km. de l'Espluga de Francolí, on van sopar de conya.

dilluns, 27 de juliol del 2009

I Cursa Puig de la Tiula

26/07/2009. Vaig tenir un dilema molt gran... realitzar la Tri de Barna, la qual seria la estrena o fer la primera cursa que es fa al poble on visc, que seria gratuita, amb la gent del club i amb un recorregut molt xulo. Finalment em vaig decantar, com be indica el titol del missatge, per la darrera opció. Va ser un luxe surtir de casa, escalfant fins arribar al punt de surtida, que era al camp de "furgol" de cubelles. Organització molt planera i familiar, sense cap cua i molt bon rotllo. Molta gent del club, finalment 30. Fem la foto de family i seguidament donen la sortida. El primer kilometre per asfalt, per la façana marítima. Penso que vaig començar una miqueta ràpid, per la part de l'asfalt i despres vaig anar patint casi tota la pujada. Despres de diversos comentaris que havia tingut a la sortida "Aixó serà un passeig, no us preocupeu".... mare meva quin patimentt!!!! La pujada semblaba que no s'acabava mai. Despres de agafar l'avituallament, pensava que ja estava, però encara quedava el pitjor, una pujada constant i que no hi contava amb ella. Vaig posar la "reductora" i alà, cap a munt. Quan vaig arribar a dalt de tot, allà estava el Bufal per donar ànims i anunciar-nos la finalització de la pujada; així que vaig apretar una miqueta i vaig avançar alguns corredors, pocs per això. Quan vaig arriba a la riera vaig veure gent molt tocada aturada,en concret un company de club, el Buffalin, que no tenia gaire bona cara, però va dir que continuessim la marxa. La ultima recta imponent, no podia més, però vaig posar cara de foto i un altre mes a la butxaca.



dimecres, 15 de juliol del 2009

CURSA TORRELAVIT

Dia 11/07/2009. Cursa a un poble de l'Alt Penedes, Lavit, tambe conegut com Torrelavit. Quedo amb el meu veí de Cubelles, amb el Pedro, per anar junts fins allà. A l'arribada he tornat ha quedar amb el meu amic Toni, el qual sempre està dispossat a fer una cursa amb la meva companyia. Ambientillo xulo i poca gent. Veig tambè a la meva veïna, la Teresa, la qual fa poc que va acabar l'Iroman de Lanzarote i està una mica cascada del turmell... Sortiem i els primers kilometros són assequibles, amb un desnivell no gaire alt. A partir del km. 5,5 les pujades són interminables i dures. Molt mes dures que la cursa de la Talaia. A partir del km 8 ens trobem amb forçes i apretem una mica el ritme i avançem uns quants, d'entre ells al meu company de club, el Bea, el qual va una mica tocat. Al km 9 pujada inesperada que casi em fa punxar, però m'alivia el comentari d'un corredor de la zona el qual informa que quan s'acaba la pujada tot és baixada. Aguanto el tipus com puc i en arribar a dalt apreto les dents i vaig a per la persecució de dos corredors, a mes de posar-me a l'alçada del Toni, que m'ha avançat a la pujada. Al final 50:46 min. i 56e de la general. No està malament tot contant que el dia anterior havia fet l'entrenament en bici (3 hores). Xerrada amb els companys de club, el Bea i el seu amic, Albert Coto, campió del mon de calcul mental, i l'Ignasi. Despres d'estirar cap a casa i una altre mes a la butxaca.


Mes informació de l'esdeveniment: www.patidors.net/cursatorre.asp




divendres, 10 de juliol del 2009

ENTRENAMENT BICICLETA

Avui em sortit uns quants de la feina, aprofitant setmana de festa, per fer una sortideta en bicicleta de muntanya, així que m'he desplaçat fins a Maspujols i hem sortit d'allà. No feia gaire calor, així que els primers kilometros han sigut d'escalfament. Hem arribat fins a Riudoms i despres hem agafat un altre camí direcció Montrbrió. Allà en fet una pujadeta considerable fins al pantá de Riudecanyes. Durant el camí del pantà ens hem trobat a una tortuga de gran tamany. Després d'allà, recuperació a la font del poble i tornada pel mateix camí, llevat que a la riera hem continuat recte i hem arribat fins a Reus, passant per l'hospital psiquiatric, que ara mateix no recordo el nom, però que sembla mes un palauet que un hospital. Des de Reus ens esperava el mes dur, pujades fortes i curtes. Total 3 hores i 40 km. No ha estat malament. Si es pot repetirem.

dimecres, 8 de juliol del 2009

CURSA LLUNA PLENA VILADECANS

Dia 07/07/2009. Mai li havia donat importància a les fases lunars, llevat d'enguany, que vaig decidir fer la cursa de la lluna plena, a Viladecans, un dia entre setmana i a les 21:30 hores. M'alegro que no m'hagin donat les hores extas de dimarts i dimecres, i així poder surtir a correr de nit per muntanya. Truco al meu bon amic Toni, el qual, com jo, per pot que poguem intentem veure'ns per passar una bona estona practicant esport. Arribem a la concentració dels pitrals i es veu un bon "ambientillo", al voltant d'unes 300 persones. Per pitrall ens donen una cinta de canyell reflectant amb el número gravat. Molta gent porta el frontal de llum, i jo he vingut carregat amb la "camel" amb aigua, la camera de fotos, el frontal, el mobil, la foto de familia etc. Es dona la sortida i surt confeti del arc.... quantes curses que pagas mes de 10 euros voldrien tenir aquesta sortida. Els voluntaris de la cursa, van marcant el ritme de la cursa i el primer kilometro es al llarg de la població. Quan arribem a camins, es produeix una aturada técnica per reunir-nos i ens "avisen" que es tracta de passar-ho be, que no es una cursa de competició i que hem d'intentar anar el mes junt possible. Jo miro al Toni i fem cares de "que està passant aquí, jo venia per còrrer, no per estar aturat". Be continuem la marxa, i ara tot es pujada, portem un ritme que ens permet parlar i ens agrada, ja que és la primera que la fem xerrant. Arribem a un replà, on espera un camió de bombers per remullar l'ambient iiiiii un altre parada tecnica. Continuem amb uns petits tobogans i arribem a la riera de Viladecans. Hem de fer cua perquè hem de fer una baixada gens perillosa amb una mica de pedra. A la cua sento com comenten que queda un kilometro i mig... como? però si jo pensava que portavem 4 o 5 km. Torno a mirar al Toni, i aquest em diu que a l'arribada girem cua i fem una altre volta al circuit; llàstima que hem de treballar demà, em diu, que sinó ho fariem. Bé, a la riera deixem de riure'ns del frontal de llum, ja que no es veia a un pam. Girem un revolt, i allà la teniem, la lluna plena; torna a parar. Havien deixar el millor per al final. Entrada a la població de Viladecans, els voluntaris es retiren i comença un cursa d'un kilometro a sprint. Al principi el Toni i jo haviem pujar una mica el ritme, però quan veiem que aixó ja s'acaba apretem fins al límit de les nostres possibilitats. En acabar bones sensacions i moltissisima gent a l'arribada, per l'hora que era (23:00 hores). Fins un altre any.

dissabte, 4 de juliol del 2009

CURSA DE LA TALAIA 2009

Jo sempre penso que una cursa "a casa" no te l'has de perdre, ja que durant l'any hi ha relativament poques a la comarca del GARRAF, així que vaig fer decidir fer l'esforç de poder fer la cursa de la Talaia, a Vilanova. El dia de "marras" treballaba de 06:00 a 18:00 hores, i la cursa surtia a les 18:00 o sigui que materialment era impossible, així que li vaig dir a la responsable que li canviava l'hora de dinar per sortir una mica més aviat i així poder arribar. Arriba el dia i les 12:00 hores em comença a donar una mica de por el fet de correr 21 km de muntanya per la Talaia... ufff 02:30 h. corrent. Bé faig fóra aquests pensament i em centro en la feina, però la veritat és que el so de la cursa retumba al meu cap tot el matí. Dino ràpid i malament i faig la digestió assegut. Toquen les 17:00 i estic sortin de la feina disfressat d'esportista, i sóc el centre de mirades de gent tractant-me de boig i de comentaris de "on va aquest tio?", que desconec si ho diuen perquè plego abans o per la vestimenta, en fin, sóm una gent incomprendida. Agafo el cotxe i avui decideixo anar per l'AP7, que segurament hi haurà menys cuas que per la C-32. Vaig acertat quasi tot, llevat que a les 17:.35 estava a Canyelles totalment aturat a causa de una prova esportiva ciclista. Jo sempre em queixo de la gent que, quan es talla un carrer a causa d'una prova esportiva, comença a pitar com un boig perque te pressa per anar a comprar el diari. Ahir a la tarda em vaig cagaren tots els ciclistes del món i en aquesta prova esportiva, però vaig intentar guardar les formes. A les 17:55 sortia de l'embus i vaig arribar al camping a les 18:05, quan estaven sortin les dones de 21 km. Amb una mica de sort encara podria sortir!!!!!. Em trobo gent de l'organitació que resa en hebreo quan em veu arribar amb el vehicle i volen passar. Una persona m'acompanya a mi i a un altre vehicle fins al lloc de reunió i just quan estem arribant, hem d'aturar-nos per donar pas als corredors de 21 km. Alguns em diuen que marxi amb ells ja, sense escalfar i sense pitral. M'ho repenso i decideixo parlar amb organització. Veig a mes gent del club escalfant i em diuen que la sortida de 10 km. és a les 18:30. Així que decideixo, per a bé, fer la de 10 km em compte de sortir corrent darrrere com un boig dels de 21km que ja que em treien 5 minutets bons. Be la cursa de 10 va estar força be, recorregut conegut, al principi una pujadeta de 1,5 km la qual em reservo molt. Pujo amb la calma. Quan hi arribo a dalt, pujo el ritme i la baixa avanço a alguns, no a molts. Em creuo al gaditano, amb un avituallament però ell s'atura per beure i jo continuo sol. Hi ha alguns que van punxant pel camí a causa de la calor i de l'última pujada, que si arribes sense forçes es fa una mica durilla. A la recta final de la cursa, el gaditano em treu els adhesius de la samarreta de la velocitat a la qual m'avança. Arribada i dedicació a un corredor mític. Tinc calor, molta calor, però em recupero molt aviat i aixó es un bon senya. Coca-cola calentíssima i sindría per recuperar forçes. Foto de rigor i cap a casa amb la meva family, que ja tenia ganes.

dilluns, 22 de juny del 2009

DIA 9 VAIXELL DE TORNADA

Al port de Civitaveccia todo está mucho mejor explicado que en el puerto de Barcelona, ademas de más limpio. Llegamos a las 20:00 horas de la tarde y en un breve tiempo realizamos los tramites del pasaje. Decidimos acabar las vacaciones cenando comida de Mc Donalds haciendo cola con el vehiculo para embarcar. Embarcamos; los empleados muy simpaticos y serviciales. Nos ayudan a llevar las maletas a la habitación con una sonrisa en la boca. Mucho oriental y arabe. El barco no tiene nada que ver con el barco de la ida, aunque de la misma compañia mucho más lujoso y con muchos mas servicios. Este tiene diversos bares, casino con ruleta y black jack, sala de niños, Internet Point, sala de juegos de ninos (importantismo) gimnasio con sala de masajes, jacuzzi, saua, etc.. Dejamos las maletas y nos vamos a dar una vuelta por el barco a despedirnos de la peninsula Italica desde el barco. Cuando zarpa bajamos a la discoteca, con los niños, donde hay musica en vivo italiana, pero muy comercial. Estamos alucinados con el barco y con lo bien montado que está, de momento aun no ha llegado lo peor.




Nos vamos a dormir con la ilusión que aun no se han acabado las vacaciones, porque el barco ofrece un abanico importante de posibilidades de pasartelo bien.. pero Neptuno se niega en rotundo. Comienza marejada mientras estamos durmiento. La oscilación en el barco era aproximadamente de un metro arriba, un metro abajo. Así durante toda la noche. Los niños muy nerviosos no pueden dormir, parte de la noche llorando y mi mujer pobre no para de cama en cama. Yo no puedo ni con mi alma y me tomo un biodramina cuando los sudores estan frios como un tempano. Consigo dormir, lo paso realmente mal. Nos levantamos por la mañana y vamos al bar a desayunar. La mar sigue igual y segun nos informan el barco llega con retraso, sobre les 22:00 hores, argggggggggggggg. Que ganas tengo de llegar a mi casa y que se acaba el calvario. La tarde se porta bien con nosotros y nos deja jugar con los niños un ratito. Llegada a casa. Reventados, pero siempre nos quedará la Toscana.




Ciao,

DIA 8 ROME

Desde buena mañana que hemos tenido que correr, ya que le casa rural habia que abandonarla antes de las 10:00 hores, norma que segun me dio a entender la dueña de la casa, por cierto muy simpatica, era imperdonable, si se pasaba esta hora tendriamos que abonar un dia más; además nos interesaba salir pronto por la mañana para poder pasar unas cuantas horas en Roma.

Teniamos tres horas de viaje, casi todo por autopista. Al entrat a la ciudad comprendi porque la Comunidad Europea habia puntuado al pais como el peor para conducir... no hay carriles de delimitación, la gente no pone el intermitente, va por el medio, etc. Decidí tranquilizarme y ir a mi rollo sin dejarme arrastrar por estos kamikaces. Aparcamos el coche en la Plaza Venecia, todo y las advertencias de la informadora de turismo, la cual nos advirtió que solo podian circular yy estacionar en el centro de la ciudad vehiculos residentes, jajajajaj. Comimos allá mismo en una cafeteria con un servicio excelente, pero con una calidad de comidad pésima. De todas maneras nos alegramos de llenar el estomago y nos pusimos en marcha reloj en mano. La Rosa que ya habia estado en la ciudad, y ademas controla la orientación mejor que yo, marcó el recorrido: Plaza Venecia, Fontana de Trevi, Piazza d'Espanya, el Panteon, Piazza Navona y no recuerdo si alguna cosa más. Fotos de rigor acompañados de helado de 6 euros, gigante. Cogimos el coche y nos fuimos a aquella ciudad que es un pais y que esta dentro de una capital de Pais, Ciudad del Vaticano. Antes pasamos por la Iglesia los IIlluminati; para los que no hayan leido el libro de Angeles y Demonios, se trata del Castelllo de l'Angelo. Los niños estuvieron jugando con la Rosa mientras yo me dirigi a la Basilica de San Pedro. Di un vistazo rapido a la Tumba de los Papas, donde la de Juan Pablo II estava reventar de gente de rodillas rezando y en ese momento pensé que este pobre hombre no tendria descanso ni despues de muerto. Seguidamente me adentre en la Basilica. Solamente estuve diez minutos, pero lo sufienciente para observar la grandeza de esta catedral, ni Santiago ni Leon ni Barcelona, impresionante como se las gastaron en la epoca.

Marchamos de Roma dirección Civitaveccia, ciudad donde esta ubicado el puerto de Roma a una hora de camino. Se acababan las vacaciones y rozabamos la realidad.

Arrivederci Roma

divendres, 19 de juny del 2009

DIA 7 RELAX

Visto la guia general de la Toscana, habiamos visitado todo lo que el cuerpo nos habia solicitado, por lo que hoy nos hemos quedado TODO el dia en la casa rural, sacando provecho a las ultimas horas de estancia. A la hora de comer nos hemos desplazado a una población franquicia de Castelfiorentino, Castelnuovo d'Elsa, a unos 6 Km., donde hemos degustado una suculenta comida a base de pasta, carne y postre casero, todo rociado con un vino de la casa y acompañado por una excelente compañia, el Sr. "Grillo". En estos momentos volvemos a estar en la piscina y al sol como los lagartos disfrutando del agua, del paraje y de la tranquilidad que nos ofrece Le Docce. Mañana a Roma y dejaremos Italia, hasta cuando?, quien sabe.....



Saludos

DIA 6 PISA y LUCCA

Desde el coche y a las afueras de la ciudad de Pisa se puede ver el campanario mas famoso de todo el mundo, la torre inclinada de Pisa. Segun todas las guias lo unico que vale la pena de Pisa és la plaza del Duomo, donde podemos observar la catedral, el batisterio mayor de Europa, y la Torre. Estamos un ratito haciendo de turistas, pero hace muchisisiiiiiiiiiiimo calor y dedicimos ir a comer, donde los niños no se portan como su mejor dia. Salimos y nos volvemos a quedar en la plaza un ratito mas y realizamos compras de rigor. Hartos de Pisa y de turistas nos vamos a la ciudad de Lucca. Preciosa donde las hayan, tranquila y sin tantos turismo. Aqui solamente nos dedicamos a pasear y a respirar tranquilidad despues del agobio de Pisa. Los niños duermen en el cochecito y nosotros aprovechamos para tomarnos un cafelito con hielo en una plaza. Volvemos a la casa a eso de las 19:30 despues de chuparnos una buena retención para llegar, donde nos pegamos el chapuzon diario



Todos muy bien

DIA 5 FLORENCIA

Por fin nos decidimos ir a la ciudad de Florencia. A la entrada de la ciudad no parece que estes en la ciudad en la qual se inicio el Renacimiento, parece una ciudad europea como otra cualquiera. Dejamos el coche alejados de la muralla, ya que la circulación y el aparcamiento dentro de ésta está prohibido. Despues de caminar por calles normales y corrientes nos adentramos en la zona peatonal, donde la figura de Dante nos da la bienvenida a la ciudad junto a una de las catedrales de la ciudad. Continuamos y nos dirigimos a la plaça de la signora, un tributo a los dioses paganos de la epoca la antigua Roma, donde podemos saludar a Neptuno, Baco, Hercules, Patroclo, Merenaus, etc. y una replica exacta del David de Michelangelo. Aqui tambien se encuentra el Palacio Veccio; por descontando que no podemos visitar nada por dentro, excepto el Duomo (Catedral) de Florencia, que los exteriores son espectaculares.



Seguimos paseando por la ciudad, pero nos decepciona un poco su mezcla de arte Renancentista con su caos de ciudad. Es como otra mediana grande de Europa; calles interminables en obras, caos circulatorio de residentes, pitdas, etc... Florencia tiene vistas espectaculares, sobre todo desde el Puente Veccio, donde esta lleno de joyerias... pero de momento nos quedamos con Siena



Besos

DIA 4 SAN GNIMIANO

Bien, si recordais en una de los post hablaba de un pueblo muy bonito de dificil pronunciación, pues es del titulo (creo que lo escrito bien). Toda esta mañana la hemos dedicado a no hacer nada útil y estirarnos en las hamacas con los niños en la piscina y bañarnos y tumbarnos y bañarnos y tumbarnos, etc. Aquí se respira una tranquilidad y un respeto por el resto de personas que muchas veces pensamos que estamos solos. Aunque todos los apartamentos estan llenos, a veces pensamos que todos han marchado y que no queda nadie; pero nos asomamos a la piscina y está lleno de gente. Despues de la comer y de la siestecita, nos dirigimos al pueblo de San Gnimiano, pueblo que disponia de 72 torres de defensa de considerable altura, Actualmente solo quedan 14 en pie, pero aun es precioso. Es un pueblo tipico medieval, donde la Unesco ha hecho el esfuerzo de conservarlo lo mejor posible. Es una maravilla aunque muy turistico. Nos quedamos a cenar allà i de vuelta los niños se quedaron durmiendo. Que tranquilidad!!!!!!!!!!!!!!!!!



Estamos todos muy bien y muy morenitos.

DIA 3 CHIANTI

Chianti es una region que segun la prestigiosa revista "Furest" és la mejor del mundo para veranear. Podemos dar fe de que no se equivocan. El dia de marras nos deslizamos por la S222, carretera que va desde Florencia a Siena y que desemboca en la region del Chianti. Los paisajes son de fotografia, nunca mejor dicho. Antes de llegar a Castellina in Chianti, dedicimos hacer una parada tecnica en una aldea llamada San Donatino, para hacer "Entre copas" a la italiana. La bodega és propiedad de una española y el trato que no sirve la enologa, que no es la propietaria, es muy familiar. Nos dejó diversas botellas, nos explicó el contenido i alá, a beber y al finalizar nos fuimos a Castellina in Chianti, capital de la region. Comimos, paseo de rigor sin estress y sin parar a vernos casi ningun monumento, y continuamos la marcha a Darda in Chianti, que esta lleno de aziendas para probar el vino, pero que no tiene nada que ver con la aldea de San Donatino, que aun guardamos el buen sabor de boca de visita.



Saludos y besos

diumenge, 14 de juny del 2009

DIA 2 SIENA

Hoy al levantarnos decidimos ir a una población de difícil pronunciación y de más difícil escritura, la cual es patrimonio de la humanidad, pero a mitad de camino decidimos enderezar la ruta y dirigirnos a Siena, sin duda la ciudad mas bonita, con permiso de Firenze, de la región de la Toscana.

Siena cuenta con 55 mil habitantes y esta en una colina muy elevada. La circulación esta vetada en vehículo para los no residentes, así que no tenemos más remedio que dejar nuestro coche a las afueras de una muralla muy bien conservada. Al ver una cuesta de aproximadamente un 150 % decidimos coger el cochecito de los niños, gran error, ya que a doscientos metros del parking havia un hilera de DIEZ escaleras mecánicas con una pendiente muy elevada que te trasladaba a la parte céntrica de la población. Cuando me refiero a gran error al coger el cochecito es que éste, como suele pasar, no cabía por la escalera mecánica, o sea que desmonta el chiringuito y todo el mundo a subir a pie. Y el cochecito? Pues nada, a cargar con él por todo Siena.

En fin, cuando las escaleras mecánicas nos descargan, nos dirigimos al centro de la población, gracias a la señales de información. Caminábamos por una callecita estrecha cuando de repente, tachan, una catedral blanca con grandes torres blancas, muy bien conservada donde todo estaba llena de turistas haciendo fotos. Nos apuntamos al carro y empezamos a hacer fotos como chinos enloquecidos. Dejamos esta plaza para andar unos metros y nuestra retina registra una de las imágenes más bella que hasta ahora havia visto, la Piazza del Campo. Os la podria describir pero soy muy malo con la escritura, así que os propongo realizar la búsqueda por el google y por imágenes buscar esta plaza en Siena, no tiene desperdicio. Aquí un dia de agosto llenan todo de arena y se realizan varias carreras de caballos.

Comemos en una terracita de esta plaza, donde el servicio ha estado muy agradable y la comida aceptable. La cuenta no nos ha sentado mal al estomago, así que de momentos todo va como la seda. Después de la comida paseito por la ciudad acompañado de helado buenísimo y cuando abandonábamos la población no encontramos de cara con un espectáculo medieval típico de Siena; yo le llamo la tirada de bandera. La gente se viste de época y porta unas bandera que en la Piazza lanzan hacia arriba a gran altura y la cogen con destreza, acompañado de tambores y trompetas.

En resumen todos estamos bien, sobre todo los niños, que se lo estan pasando mejor que nosostros, ya que estan entusiasmados. Besos y recuerdos para todos.

DIA 1 MERCATO DE CASTELLFIORENTINO I CASTELLA MARITTIMMA.

El primer día que nos levantamos por la mañana nos dimos cuenta que no habíamos planeado nada sobre el viaje; cuando éramos novios planificábamos los minutos en coordinación con las poblaciones a visitar… Cuanto nos ha cambiado la vida, dios mio!! Echando un vistazo a una guía que muy amablemente ha redactado la propietaria de la casa rural, observado que el sábado hay mercado en Castelfiorentino así que ya tenemos la primera misión del dia, mezclarnos con los ciudadanos de la población para así poder tomar un primer contacto con las gentes. Fue fantástico comprar la verdura, la fruta y el embutido de la tierra como un viajero y no como un turista. Hicimos un cursillo acelerado de italiano y pudimos comprar pommodoro, zuchini y diversas cosas más que en estos momentos no recuerdo. Los niños son una genial introducción para nuestras conversaciones con los ciudadanos, los cuales estaban encantados con ellos y, en serio; las mujeres italianas de avanzada edad gritaban por las calles “bellos bambinos” y alguna cosa de “identics”. La verdad es que aun no he visto ningunos gemelos más, no como en Vilanova que debido al agua debe producir la ovulación doble para que las mujeres tengan gemelos, porque hay un montón.

Después de hacer las primeras compras de supervivencia nos fuimos a la casa rural para pegarnos un bañito en la piscina de 14 m, comida a base de lasagna, patatas y pescado frito y siesticita.
Cuando nos levantamos nos fuimos a Castella Mma. ya que se disputaba una carrera popular de 10 km, en la cual forme parte. Se trata de un pueblecito muy pequeño cerca de la costa, donde sus gentes eran muy amables. La salida era a las 18:30, cuando la temperatura era de 34 grados al sol. Aquí hace mucho calor pero es soportable. La carrera discurrió en el 90% del recorrido por caminos y parajes típicos de película, con pequeños montículos de color marrón con cipreses en línea… espectacular. La carrera me fue bastante bien y después de ésta me pegue una ducha y nos dirigimos al parque de la población, donde había una cena común en un parque para todos los habitantes y corredores. Aquí también gracias a los niños pudimos practicar nuestro ínfimo vocabulario italiano, porque los puñeteros llaman mucho la atención. Hubo un momento que se pusieron a tocar un grupo y casi todo el comedor estaba pendiente de las payasadas de nuestros hijos, al ver como bailaban. Fue muy grato sentirse por segunda vez al dia un viajero y no un turista más.

DIA D (MICKEY MOUSE)

Este es el inicio de nuestras vacaciones. La primera cosa que debíamos hacer era ir a extraer el billete para embarcar. Hasta aquí sin problemas, la dificultad recae en embarcar el vehículo. Después de realizar una vuelta turística por todo el puerto (quien diría que es tan grande), nos indican “muy amablemente” donde se encuentra el embarca para Livorno (Florencia). Los niños están durmiendo y es un alivio, ya que solamente faltaban las dos “ratas” gritando en los asientos traseros. En fin después de una hora de cola embarcamos ene el barco de la compañía “Grimaldi Lines”. El camarote nada claustrofóbico, contaba con dos literas y allá dormimos los cuatro. A la mañana siguiente los niños se levantaron entusiasmados y más contentos que nosotros. Tuvimos que estar la gran mayoría de la travesía en cubierta para que ellos pudieran deleitarse la vista con tanta agua a su alrededor.
Llegamos al puerto de Livorno con hora y media de retraso, lo que hace la búsqueda de la casa rural mas complicado ya que ha caído la noche, y ésta se encuentra por caminos alejados de la urbe. Finalmente encontramos la casa rural. Era de noche pero apuntaba buenas maneras al ver una piscina iluminada con unos 200 metros de césped y un porche con diversas silla y mesas, donde me encuentro ahora escribiendo estas líneas, acompañado de una coca cola y un cigarrillo

dimecres, 10 de juny del 2009

PREVIA VIATGE

Hola que tal,



Despres de diversos mesos sense engegar aquest blog he decidit "llançar-me a la piscina" i començar a escriure. El motiu d'iniciar ara el blog és perquè demà marxem de viatge uns quants dies i els nostres familiars podran seguir el viatge per aquest blog. Em comprometo a escriure quasi totes les nits.



Be com ja he comentat marxem fòra, en concret a la regió de la Toscana (Italia). Farem el viatge en vaixell des de Barcelona fins a Livorno (Florencia). Estarem una setmana en una casa rural de la toscana. Qui vulgui pot fer una ullada a la página web http://www.ledocce.it/.



De tornada anirem fins a Roma i agafarem el vaixell allà fins a Barcelona. Aprofiratem les poques hores que hi serem per veure els edificis mes emblematiques d'aquesta romantica ciutat, sense oblidar-nos de la obligada instantànea a l'Olimpyque de Rome, on el Barça va guanyar la seva tercera lliga de Campions. Visca Barçaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.



Salut