dissabte, 4 de juny de 2011

Half Calella 2011

El dissabte vaig agafar els trastos i vam anar cap a Calella amb la bici i tot el material repassat fins a la sacietat, no volia deixar-me res desprès de tot l'entrenament. En arribar vam observar que l'organització estava d'allò mes be, tot i la gent que hi havia inscrita (uns 1200) El mateix dia deixo la bici i les tres bosses de les transicions i vaig a mirar l'aigua, i estava amb una mala mar impressionat; onades i molta corrent. La previsió del temps indica que el dia de la competició no hi haurà vent ni mala mar... ja veurem. Aquest dia jugava el BARÇA la final i vam distreure'ns una mica, tot deixant de parlar de triatló durant uns moments per deixar-nos deleïtar amb el bany que li va fotre el Barça al Manchester. Celebració curta amb cervesseta inclosa i al llit a intenter poder descansar... llàstima que jo a partir de les tres del matí vaig fer mes metres al mar que el em tocava, però ja era previsible. 

Be, per fi sona el despertador i puc baixar a esmorzar a l'hotel. Estic sol però de seguida s'afegeixen els companys del club.. El David, Carles, Giol i Jordi. Despres d'emplenar la panxa de més (jo vaig esmorzar molt) anem cap a la sortida i a repassar els últims detalls de la bici i la transició. Hi ha nervis a l'ambient, però en escalfar una mica a l'aigua se'ns relaxa la cara i ens desitgem sort. A les 08:05 em dirigeixo al calaix de sortida juntament amb el Mingu per començar la natació, on ens trobem al Jon i al Merca.... merci nois pel recolzament  . Començo a nedar per un lateral per evitar cops... no rebo cap ni un. Porto un molt bon ritme i em trobo molt comode....merda m'entra aigua per les ulleres... vaig haver de parar fins a sis vegades per colocar-me be les p..... ulleres (ahir em vaig comprar les predator  ). De totes maneres molt bones sensacions a l'aigua i el temps millor del esperat




Agafo la bici i la primera volta ni m'entero, però haig de reconeixer que la ingesta massiva de gels se m'està fent pesada. La segona volta, començo com sempre amb el problemes de cul, i una mica de lumbars... dels acoples. La velocitat que porto es correcte i no vull apretar mes.




Arriba el "meu tram" i tinc ganes de deixar la bici. Em disfresso de corredor i surto com un bala, a 04:06 el km   . Així faig dos o tres km. Havia entrenat sortir a 04:45 el km. però em trobava molt be i vaig proposar-me aguantar aquell ritme   Al cap dels cinc km. el ritme comença a afluixar.. al km. 10 vaig a 04:45 i la calor comença a fer "mella". Decideixo no apretar mes i disfrutar (la tecnica del Carles m'ha sortit malament  ) Així que els ultims 10 km. vaig amb la calma.... però no tot seria tan fàcil. Al km. 13 haig d'entrar en un bar amb cara descomposta (no era la única cosa que tenia descomposta) i anar al lavabo..... estava fatal de la panxa a causa de los p... geles. Els ultims 5 km. m'aturo els avituallament per poder hidratar-me correctament i poder prendre cafeïna. 
.
L'arribada és impressionat, vaig molt emocionat i amb bones sensacions, dintre del cansament. Agafo els meus fill i faig l'entrada amb ells durant tota la catifa. La sensació es molt emotiva, quasi no puc parlar perquè tinc un nus a la gola...



Conclusions: Canviar d'ulleres per la natació, corregir postura de la bici una mica mes, vigilar mes la presa de gels (que tan be m'havien anat per la Marató) i iniciar la cursa a peu MOLLLLLT!!! mes conservador, per invertir el ritme, es a dir, sortir a 05:00 el km. i acabar a 04:00

divendres, 27 de maig de 2011

Cami a Calella (i Wembley)

S'ha acabat l'entrenament i la concentració. Ara toca posar tota la carn a la graella.... aquest cap de setmana tindrà lloc el Half Challenge 2011 a Calella, prova per la qual m'he estat preparant aquest mesos, amb la intenció d'acabar-la amb bones sensacions. Serà possible baixar de les 05:30 h..... no se, no se, el mes important és que la acabi, però sobre tot que la acabi amb bones sensacions, es el mes important per poder continuar fent triatlons de llarga distància. Al igual que amb la Marató prefereixo arribar 15 min. mes tard "del previst" però acabar fort. Ja veurem...


Tampoc vull oblidar-me d'una cita molt important, just el dia abans de la Half...... la Final de la Champions contra el Manchester. Gran cap de setmana que espero sigui de felicitat plena

dilluns, 14 de març de 2011

Cursa Pic de l'aguila

Cursa de muntanya que aquest diumenge ha realitzat la seva tercera edició a la població de Canyelles. El recorregut eren de 16 km i totalment desconegut per mi, llevat d'algun tram que havia fet amb la btt. Sortida ràpida i molt poc conservadora, amb expectatives de fer una gran marca... EINNNGGG errada. Al km. 3,5  i després de caminar una mica bastant, les meves cames no podien mes. Les baixades eran molt tècniques, repletes de pedres humides amb un risc important de caure i les pujades picadissímes casi sense poder còrrer. Fins al km. 8 casi be tot el recorregut és així, casi impracticable. En aquest punt hi havia un avituallament en condicions amb plàtan, aigua, taronja, beguda isotònica, etc.. i em passo casi cinc minuts recuperant forces. A partir d'aquí em deixo caure i no és fins a partir del 12 km. que em trobo molt be de cames i d'ànim... segurament perquè s'havia acabat el terreny "tortuós". Els últims quatre els faig amb un bon ritme, sense oblidar les dues ultimes pujades del km. 14 que casi no em deixen continuar. En definitiva; cursa de muntanya massa tècnica per mi, que normalment estic acostumat a pista. Digueu-me "dominguero"......

diumenge, 20 de febrer de 2011

Setmana postmarató

Setmana clau per recuperar sensacions i per fer fora aquests pensaments que tenia jo sobre aquesta distància, sobre tot de la recuperació. Dilluns vaig descans descans total, sobre tot de feina. Dimarts sortida de vint minuts a una mitjana de 6' el km... les cames encara fan mal, mes fins i tot que el diumenge quan vaig acabar. Dimecres piscina 2000 m. alternant exercicis de tècnica i exercicis d'intensitat una mica alta. Ara les cames no em fan mal, però tinc petites molèsties al genolls (!!!) i l'engonal, però res preocupant. Dijous i divendres  descans total i bona càrrega de proteïnes. Dissabte 90 km. de bicicleta quasi sense esmorzar (error) i vaig acabar que no podia amb el meu cos. Diumenge tirada de muntanya de 13 km. amb un canvi  de ritme final a 3:30. Bones sensacions de cames però les petites molèsties no marxen. S'hauran de vigilar de mes a prop perquè no continuïn.

dimarts, 15 de febrer de 2011

VISCA SEVILLA!!!!!!!

Drets i d'esquerra a dreta: Candi, Xalo, Toni, Cosme, Lluis, Diego
A baix: Vicky, Antonia i Maria Antonia
Per fi m'he estrenat en aquesta distància mítica dels 42,195 m. a la ciutat de Sevilla. El dia 11 de febrer vam agafar un vol des de Barcelona fins a la ciutat Hispalense i nomes arribar a la ciutat vam anar a la fira del corredor i vam agafar la explendida bossa del corredor i els pitrals. Despres a la nit ens vam saltar la dieta del maratonià i vam sopar d'allò mes be al barri de Triana diverses safates de carn, "pescaito" i amanides, tot ben ruixat amb unes quantes cerveses.

Esperant el sopar del primer dia amb impaciència


En Carles, jo, Xalo, Valldo i Diego
 amb la bandera del club ATLETES VNG
a la Catedral i la Giralda de fons


El dissabte dia D-1 el vam dedicar a visitar la ciutat, tot passant pels llocs mes emblematics... La Giralda, Torre del Oro, Triana, Carrers comercials del centre, La Catedral, Los Alcazares. Com a recomendació particular vull fer esment de la Plaça de Espanya... preciosa. A la nit sopar maratonià, ara si, a base de pastes i pizzes. A la nit a causa dels nervis i un maleït mal de queixal que no m'ha deixat en pau durant tot el cap de setmana, vaig dormir al voltant de les quatre hores, però ja era previsible; sort que el dia anterior havia descansat.


Repostant benzina

El Toni i jo, pel Km. 12 aprox.
El dia D ens van dirigir des de l'hotel a l'estadi ansiosos de còrrer i una mica euforics; abans de la sortida vaig fer una restructuració cognitiva, tot pensant en positiu i preparant-me per la prova. L'ambient era impressionat, no te res a veure a cap de les curses que havia fet fins ara...Pam, tret de sortida i comença la Marató. La sortida és molt lenta i la gent va molt a poc a poc, així que fem el primer kilometre al voltant del 07:00 minuts. Al primer kilometre s'escapa el Diego i el Valldo. Jo em quedo amb el Toni a un ritme molt comode de 04:45 de mitjana.  Fins a la mitja marató em menjo els kilometres sense adonar-me, i en aquest punt, que portava 01:43 min. agafo al Valldo i al Jordi Vidal, i sense adonar-nos el Valldo i jo començem a apretar. Continuo trobant-me molt comode i el Valldo i jo fem algun kilometre a 04:18 i xerrant...IMPRESIONANT. A partir del km. 26 fins al 33 vaig sol i per mi ha estat la part mes dura del recorregut psicologicament, ja que anava molt be però les cames començaven a fer mal. Al 33 m'enganxa el Valldo i apretem una mica, però al 35 torna a para per agafar aigua i jo continuo. Ara apreto les dents i no baixo el ritme...vaig molt be i ho aconseguirè. Al 39 començo a emocionar-me i em cauen diverses llagrimes, però intento allunyar aquests pensaments i centrar-me en la carrera. Estic entrant per l'estadi i apreto tot el que puc. Les cames em responen sobradament i faig l'ultim kilometre a 3:57, tot saludant a les grades que on esta la meva dona i els meus amics. Creuo la meta 03:15.....JA SOC MARATONIA. Estic molt content per la marca aconseguida, però sobre tot per còrrer amb seny i no apretar abans del compte.


"Tastant" la medalla del triomf.
1ª Fila esq. a dreta: Mª Antonia (4:08), Antonia (4:10), Toni (3:30), Jo (3:15), Xalo (1/2 03:28) Valldo (03:15)
2ª Fila esq. a dreta: Lluis (04:28), Candi (04:00), Vicky (4:12), Diego (3:20)


Vull agrair a totes les persones que m'han aconsellat i que m'han acompanyat. Per mi ha estat molt important. Tambe en especial a la meva dona que m'acompanya i m'anima incondicionalment. Gràcies.