CURSA DE LA TALAIA 2009

Jo sempre penso que una cursa "a casa" no te l'has de perdre, ja que durant l'any hi ha relativament poques a la comarca del GARRAF, així que vaig fer decidir fer l'esforç de poder fer la cursa de la Talaia, a Vilanova. El dia de "marras" treballaba de 06:00 a 18:00 hores, i la cursa surtia a les 18:00 o sigui que materialment era impossible, així que li vaig dir a la responsable que li canviava l'hora de dinar per sortir una mica més aviat i així poder arribar. Arriba el dia i les 12:00 hores em comença a donar una mica de por el fet de correr 21 km de muntanya per la Talaia... ufff 02:30 h. corrent. Bé faig fóra aquests pensament i em centro en la feina, però la veritat és que el so de la cursa retumba al meu cap tot el matí. Dino ràpid i malament i faig la digestió assegut. Toquen les 17:00 i estic sortin de la feina disfressat d'esportista, i sóc el centre de mirades de gent tractant-me de boig i de comentaris de "on va aquest tio?", que desconec si ho diuen perquè plego abans o per la vestimenta, en fin, sóm una gent incomprendida. Agafo el cotxe i avui decideixo anar per l'AP7, que segurament hi haurà menys cuas que per la C-32. Vaig acertat quasi tot, llevat que a les 17:.35 estava a Canyelles totalment aturat a causa de una prova esportiva ciclista. Jo sempre em queixo de la gent que, quan es talla un carrer a causa d'una prova esportiva, comença a pitar com un boig perque te pressa per anar a comprar el diari. Ahir a la tarda em vaig cagaren tots els ciclistes del món i en aquesta prova esportiva, però vaig intentar guardar les formes. A les 17:55 sortia de l'embus i vaig arribar al camping a les 18:05, quan estaven sortin les dones de 21 km. Amb una mica de sort encara podria sortir!!!!!. Em trobo gent de l'organitació que resa en hebreo quan em veu arribar amb el vehicle i volen passar. Una persona m'acompanya a mi i a un altre vehicle fins al lloc de reunió i just quan estem arribant, hem d'aturar-nos per donar pas als corredors de 21 km. Alguns em diuen que marxi amb ells ja, sense escalfar i sense pitral. M'ho repenso i decideixo parlar amb organització. Veig a mes gent del club escalfant i em diuen que la sortida de 10 km. és a les 18:30. Així que decideixo, per a bé, fer la de 10 km em compte de sortir corrent darrrere com un boig dels de 21km que ja que em treien 5 minutets bons. Be la cursa de 10 va estar força be, recorregut conegut, al principi una pujadeta de 1,5 km la qual em reservo molt. Pujo amb la calma. Quan hi arribo a dalt, pujo el ritme i la baixa avanço a alguns, no a molts. Em creuo al gaditano, amb un avituallament però ell s'atura per beure i jo continuo sol. Hi ha alguns que van punxant pel camí a causa de la calor i de l'última pujada, que si arribes sense forçes es fa una mica durilla. A la recta final de la cursa, el gaditano em treu els adhesius de la samarreta de la velocitat a la qual m'avança. Arribada i dedicació a un corredor mític. Tinc calor, molta calor, però em recupero molt aviat i aixó es un bon senya. Coca-cola calentíssima i sindría per recuperar forçes. Foto de rigor i cap a casa amb la meva family, que ja tenia ganes.